Tot el conjunt de platjes, d’est a oest, situades a Mataró fan 2,2 km de longitud, presenten una sorra granítica.
1. Platja de Sant Simó
S’estén des de la riera de Sant Simó fins a la zona de l’hotel Castell de Mata. Té una llargada de 1000 m i una amplada de 30 m.
2. Platja del Callao
És una platja de caràcter familiar i esportiu situada entre la riera de Sant Simó i l’espigó de l’antic Club Nàutic de Mataró. Té una llargada de 400 m i una amplada de 50 m.
3. Platja del Varador
Es troba situada entre els espigons de l’antic Club Nàutic i el del port de Mataró. És de caràcter familiar i esportiu i és una de les platges més emblemàtiques gràcies a la proximitat amb el nucli urbà i la seva grandària. Té una llargada de 765 m i una amplada de 125 m.
4. Platja de Pequín o de ponent
És una platja de caràcter familiar i amb sorra gruixuda. Es troba després del port esportiu-pesquer de la ciutat. És una platja força estreta i molt poc equipada. La sorra d’aquesta platja prové dels aports de la Riera d’Argentona. Té una llargada de 180 m i una amplada d'uns 30 m.
1.2 Equipaments de cada platja i del passeig marítim
Platja de Sant Simó
Aquesta platja disposa de:
- 4 dutxes
- 2 xiringuitos
- 2 lavabos (situats als xiringuitos)
- 7 papereres
- Lloc de socors
Aquesta platja només la netejen fins l’últim xiringuito
En canvi, no disposa de jocs infantils ni d'espigó.
Platja del Callao
Aquesta platja disposa de:
- 4 dutxes
- 1 xiringuito
- 1 lavabos (situat al xiringuito)
- 10 papereres
- Una zona d’esbarjo amb : una xarxa de volei i una teranyina.
- Lloc de socors.
Aquesta platja és netejada regularment.
Platja del Varador
Aquesta platja disposa de:
- 8 dutxes
- 5 xiringuitos
- 5 lavabos (situats als xiringuitos)
- 22 papereres
- Una zona d’esbarjo amb: 2 porteries, 2 teranyines, 4 xarxes de voley, una cistella de bàsquet i 2 zones infantils.
- Lloc de socors
Platja de Ponent o Pequín
Aquesta platja disposa de:
- 1 dutxa
- 1 xiringuito
- 1 lavabo (situat en el xiringuito)
- 2 papereres
A diferència de les altres platges, aquesta no la netegen, no disposa de cap zona d'esbarjo ni de cap lloc de socors.
Equipaments del passeig marítim
Al llarg del passeig marítim podem veure els següents equipaments:
- 9 bars
- 5 lavabos
- 2 llocs de socors (un al final del passeig i l’altre al passeig del Callao)
- 2 zones d’esbarjo (una en el passeig del Varador i l’altre al passeig del Callao)
- 9 fonts
- Una taula de ping-pong
- Una cistella de bàsquet
- 4 aparcaments de bicicletes
Aparcaments
Al llarg de la costa de Mataró, hi ha diverses zones en les que podem estacionar el nostre vehicle. Són les següents:
a) Zona del port
b) Darrera de Sant Simó
c) Darrera de la piscina
d) Al llarg del passeig marítim
1.3 Accessos a les platges
A peu i/o amb vehicle particular si'hi pot accedir per:
a) Avinguda Ernest Lluch (habilitat per vehicles, vianants, discapacitats i grans camions)
b) Plaça Miquel Biada-Renfe (habilitat per vianants)
c) Carrer Sant Agustí (habilitat per vianants i discapacitats)
d) El cargol - Carrer Sant Antoni (habilitat per vehicles i vianants)
e) Carrer Sant Joan (habilitat per vianants)
f) Plaça Jordi Capell (habilitat per vianants i discapacitats)
g) Riera de Sant Simó (habilitat per vehicles, vianants i discapacitats)
Amb autobus s'hi pot accedir de les següents maneres:
El nº 1 et deixa en l’accés subterrani de la platja del Varador
El nº 2 et deixa en l’accés subterrani de l’estació
El nº 3 et deixa en l’accés subterrani de Sant Simó
El nº 5 et deixa en l’accés subterrani de l’estació
El nº 8 et deixa en l’accés subterrani de l’estació
1.4 Topografia del litoral mataroní
Al nostre litoral, a partir de diversos mapes, podem observar la presència d’un seguit d’accidents morfològics poc comuns, com la presència de barres o esculls orientats amb una direcció pròxima a la de la costa. En total podem diferenciar uns sis formacions o conjunts de barres de roques.
El primer d’aquests és el format per la barra més pregona, d’entre 26 i 29 m. La següent formació, que una mica menys perceptible i que confereix un sortint notable, és la formada per la barra de la Galera (324m) i la Barrera de l’Ou (-23m).
A mesura que ens aproximem a la sorra, trobem la barra més extensa, contínua i remarcable de la costa. Està formada per un conjunt de barres que són la del Negre, la Barrera d’en Serra, la Barrera de l’Arbre, el Turó Negre i la de Torre Ferrer.
La següent ve representada per la barra de la Trencada. A 10m de fondària, hi ha el conjunt format per les barres de Xoni Mira, la Matella i del Nin Armat o de la Boia, al costat del port.
Molt a prop de la costa, trobem roques que s’estenen des de Port Balís a Mataró, on es poden diferenciar dos conjunts; un d’entre 5 a 8m i un altre constituït per roques litorals per sobre dels 5m, que s’estenen fins a la línia de costa.
La morfologia del litoral i de part de la plataforma interna ve marcada per la presència dels elements rígids que condicionen els factors dinàmics i que alhora s’encarreguen del transport dels sediments i del seu dipòsit.
Les aportacions de sauló (resultat de la descomposició dels granits) de la Tordera i de les rieres, produïen acumulacions a les mateixes desembocadures que eren retransportades per l’acció del règim marí, pel llevant o conduïdes a més fondària fora de l’acció de les ones.
Com que són sorres gruixudes, podien arribar a formar barres que progressaven tant en la direcció del litoral (per la deriva) com mar endins per l’acció del reflux.
Tota la plataforma del Maresme s’ha comportat com una única província sedimentària. Aquesta està caracteritzada pel sauló i per un transport net del sediment cap a ponent que ha format una costa fins a Barcelona de platja contínua.
Un punt que s’està estudiant en l’actualitat és el del trencament de la continuïtat del sistema, ja sigui per l’acció de l’home o per un canvi morfològic en el punt d’inici del sistema (Tordera).
1.5 Influència dels espigons en la línia de la costa
Les platges del Maresme són estretes i d’aigües sobtadament profundes per la falla costanera. Són platges constituïdes per sorres gruixuda a causa de la duresa dels materials d’erosió, granítics, procedents del sector nord de la serralada litoral.
Les platges són el resultat de les exportacions de sediments terrestres i del modelatge de l'onatge incident. Antigament, l’erosió és moderada per l’efecte dels rius i les rieres associades a grans volums de sorres i sediments a la línea de costa, que eren transportats per la dinstància litoral.
El primer factor que condiciona aquests transport al litoral és l’onatge incident a la costa.
En condicions naturals de l’onatge, aquest incideix de manera obliqua a la costa, cosa que fa que els sediments es transportint paral·lelament a aquesta.
La presència de diversos tranports escullerats i infrastructures, fa que les diferències entre el transport potencial i el real puguin ser importants.
Amb aquestes construccions portuàries, han de superar una vorera per la dinàmica litoral.
Tot el sector sedimentari del Maresme es troba afectat per la presència d’un conjunt de ports que han donat lloc a cel·les o substàncies fisiogràfiques .
A més, el transport sedimentari és clarament deficient: les aportacions dels rius i rieres han disminuït per motius d’urbanització del sòl, disminució de les precipitacions o la reportació.
Però a quin grau afecta això a Mataró?
A Mataró trobem diversos espigons, un per el port i els altres per a les platges.
Un espigó o escullera és una estructuta construïda a les roques amb blocs de roca o marbre de grans dimensions com a fonament per un moll, per a protegir de l’acció dels corrents com a defensa de les onades.
La situació de l’espigó del port de Mataró és orientada cap el sud-oest.
Aquesta orientació és deguda a que el vent dominant és el Gregal (que ve del nord-est). D'aquesta manera, no s'omple el port de sorra, sinó que s'omple la part oposada, que no afecta negativament al Port ni a les platges.
A més, el port està al final de la zona de platges de Mataró perquè si no, no hi hauria suficient sorra per a totes les platges.
1.6 Les restes que trobem a la sorra
Les onades i els temporals, a més de redistribuir les sorres, també són els encarregats de portar cap a les nostres platges restes d’éssers vius. Precisament, després d’un temporal la qualitat i la diversitat són més grans.
Les restes estan formades sobretot pel grup de les closques (cargols i cloïsses), ja que per una banda són animals que viuen normalment enterrats a la sorra, sense fixar-s’hi fortament, i per altra banda, quan l’animal mor, el seu esquelet roman a mercè dels corrents marins durant molt de temps i es va desgastant. No obstant això també s’hi troben representants d’altres grups biològics, com ara els esquelets de diferents animals (eriçons, sípies, crustacis ...); o bé les algues, que són arrencades del fons per la força dels corrents i arriben a la platja, normalment fragmentades.
Moltes de les cloïsses que es troben a la nostra platja presenten una petita perforació. Aquesta ha estat produïda per un cargol que segrega un àcid que dissol el carbonat càlcic de la closca i després succiona la part tova de l’animal per aquest orifici.
A part d’aquestes restes naturals, és molt fàcil observar-ne d’altres produïdes per l’acció de l’home: llaunes, papers, burilles de cigarrets... Aquestes arriben a la platja a partir del corrents, però també directament quan s’utilitzen les platges com a espais d’us públic.
1.7 Regeneració de platges
Actualment, la franja litoral a la nostra comarca està patint una intensa ocupació per part de ports (pesquers i esportius), passeigs marítims, etc. i, juntament amb la modificació del règim de les rieres i del riu de la Tordera, ha fet que el Maresme pateixi problemes greus de regressió a les platges.
A la pràctica, això es pot observar en el litoral de Mataró, especialment a la platja del Varador, on, en els últims 30 anys, s’han perdut entre 30-70m de platja.
Per això, el MOPU (Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme) i el MOPTMA (Ministeri d’Obres Públiques, Transport i Medi Ambient) van començar una regeneració de les platges del Maresme.
Aquesta regeneració consisteix en substituir la sorra que l’onatge arrossega cada any per sorra nova dragada del fons marí, seguint un model que s’utilitza també a altres països com Holanda, per tal de guanyar terreny al mar.
L’impacte ambiental d’aquest tipus de mesures sobre els individus que viuen en fons sorrencs és molt gran. La regeneració no és una solució definitiva perquè els diferents temporals s’encarreguen de tornar les platges a la seva situació anterior. Per tal de disminuir els problemes de la regressió de platges, s’hauria de procurar que els ports estiguessin equipats amb un sistema de transport artificial de sorra (by-pass) des de llevant fins a garbí per pal·liar l’efecte barrera que fan.
1.8 La qualitat de l'aigua de mar de Mataró
Analitzant, a partir de les mostres, l’aigua de les platges de Mataró podem establir-ne la seva qualitat, fixant-nos en paràmetres com el pH i la salinitat (residu sec).
Prova de pH
Per saber el pH de l'aigua, cal utilitzar indicadors (porpra m-cresol i blau de bromotimol) i observar el color que adquireixen. Després, amb una carta de colors podem determinar el grau de pH que té l'aigua.
Platja Sant Simó
La platja de San Simó té un grau de 8.4 de pH
Amb Porpra m-cresol -) 8.4
Amb blau de bromotimol -) 7.6
Platja del Varador
La platja del Varador té un grau de 8.3 de pH.
Amb Porpra m-cresol -) 8.3
Amb blau de bromotimol -) 7.8
Platja del Callao
La platja del Calao té un grau de 8.3 de pH.
Amb Porpra m-cresol -) 8.3
Amb blau de bromotimol -) 7.6
Platja de Ponent
La platja de ponent té un grau de 8.3 de pH
Amb porpra m-cresol -) 8.3
Amb blau de bromotimol -) 7.6
Prova de salinitat (residu sec)
Platja Sant Simó
La salinitat en aquesta platja és de 154.83‰
Platja del Callao
La salinitat en questa platja és de 18.5‰
Platja del Varador
La salinitat en aquesta platja és de 41.95‰
Platja de Ponent o de Pequín
La salinitat en aquesta platja és de 262.13‰
Conclusió
Segons els resultats del nostre experiment, hi ha una gran diferència de salinitat entre les platges estudiades. Com que les platges a Mataró no són gaire tancades, la mescla d'aigua que es produeix hauria de fer que aquests resultats no fossin tan diferents. Per tant, probablement aquesta gran diferència sigui deguda a la manipulació errònia de les aigües.
1.1 Localització de les platges
Tot el conjunt de platjes, d’est a oest, situades a Mataró fan 2,2 km de longitud, presenten una sorra granítica.
1. Platja de Sant Simó
S’estén des de la riera de Sant Simó fins a la zona de l’hotel Castell de Mata. Té una llargada de 1000 m i una amplada de 30 m.
2. Platja del Callao
És una platja de caràcter familiar i esportiu situada entre la riera de Sant Simó i l’espigó de l’antic Club Nàutic de Mataró. Té una llargada de 400 m i una amplada de 50 m.
3. Platja del Varador
Es troba situada entre els espigons de l’antic Club Nàutic i el del port de Mataró. És de caràcter familiar i esportiu i és una de les platges més emblemàtiques gràcies a la proximitat amb el nucli urbà i la seva grandària. Té una llargada de 765 m i una amplada de 125 m.
4. Platja de Pequín o de ponent
És una platja de caràcter familiar i amb sorra gruixuda. Es troba després del port esportiu-pesquer de la ciutat. És una platja força estreta i molt poc equipada. La sorra d’aquesta platja prové dels aports de la Riera d’Argentona. Té una llargada de 180 m i una amplada d'uns 30 m.
1.2 Equipaments de cada platja i del passeig marítim
Platja de Sant Simó
Aquesta platja disposa de:
- 4 dutxes
- 2 xiringuitos
- 2 lavabos (situats als xiringuitos)
- 7 papereres
- Lloc de socors
Aquesta platja només la netejen fins l’últim xiringuito
En canvi, no disposa de jocs infantils ni d'espigó.
Platja del Callao
Aquesta platja disposa de:
- 4 dutxes
- 1 xiringuito
- 1 lavabos (situat al xiringuito)
- 10 papereres
- Una zona d’esbarjo amb : una xarxa de volei i una teranyina.
- Lloc de socors.
Aquesta platja és netejada regularment.
Platja del Varador
Aquesta platja disposa de:
- 8 dutxes
- 5 xiringuitos
- 5 lavabos (situats als xiringuitos)
- 22 papereres
- Una zona d’esbarjo amb: 2 porteries, 2 teranyines, 4 xarxes de voley, una cistella de bàsquet i 2 zones infantils.
- Lloc de socors
Platja de Ponent o Pequín
Aquesta platja disposa de:
- 1 dutxa
- 1 xiringuito
- 1 lavabo (situat en el xiringuito)
- 2 papereres
A diferència de les altres platges, aquesta no la netegen, no disposa de cap zona d'esbarjo ni de cap lloc de socors.
Equipaments del passeig marítim
Al llarg del passeig marítim podem veure els següents equipaments:
- 9 bars
- 5 lavabos
- 2 llocs de socors (un al final del passeig i l’altre al passeig del Callao)
- 2 zones d’esbarjo (una en el passeig del Varador i l’altre al passeig del Callao)
- 9 fonts
- Una taula de ping-pong
- Una cistella de bàsquet
- 4 aparcaments de bicicletes
Aparcaments
Al llarg de la costa de Mataró, hi ha diverses zones en les que podem estacionar el nostre vehicle. Són les següents:
a) Zona del port
b) Darrera de Sant Simó
c) Darrera de la piscina
d) Al llarg del passeig marítim
1.3 Accessos a les platges
A peu i/o amb vehicle particular si'hi pot accedir per:
a) Avinguda Ernest Lluch (habilitat per vehicles, vianants, discapacitats i grans camions)
b) Plaça Miquel Biada-Renfe (habilitat per vianants)
c) Carrer Sant Agustí (habilitat per vianants i discapacitats)
d) El cargol - Carrer Sant Antoni (habilitat per vehicles i vianants)
e) Carrer Sant Joan (habilitat per vianants)
f) Plaça Jordi Capell (habilitat per vianants i discapacitats)
g) Riera de Sant Simó (habilitat per vehicles, vianants i discapacitats)
Amb autobus s'hi pot accedir de les següents maneres:
El nº 1 et deixa en l’accés subterrani de la platja del Varador
El nº 2 et deixa en l’accés subterrani de l’estació
El nº 3 et deixa en l’accés subterrani de Sant Simó
El nº 5 et deixa en l’accés subterrani de l’estació
El nº 8 et deixa en l’accés subterrani de l’estació
1.4 Topografia del litoral mataroní
Al nostre litoral, a partir de diversos mapes, podem observar la presència d’un seguit d’accidents morfològics poc comuns, com la presència de barres o esculls orientats amb una direcció pròxima a la de la costa. En total podem diferenciar uns sis formacions o conjunts de barres de roques.
El primer d’aquests és el format per la barra més pregona, d’entre 26 i 29 m. La següent formació, que una mica menys perceptible i que confereix un sortint notable, és la formada per la barra de la Galera (324m) i la Barrera de l’Ou (-23m).
A mesura que ens aproximem a la sorra, trobem la barra més extensa, contínua i remarcable de la costa. Està formada per un conjunt de barres que són la del Negre, la Barrera d’en Serra, la Barrera de l’Arbre, el Turó Negre i la de Torre Ferrer.
La següent ve representada per la barra de la Trencada. A 10m de fondària, hi ha el conjunt format per les barres de Xoni Mira, la Matella i del Nin Armat o de la Boia, al costat del port.
Molt a prop de la costa, trobem roques que s’estenen des de Port Balís a Mataró, on es poden diferenciar dos conjunts; un d’entre 5 a 8m i un altre constituït per roques litorals per sobre dels 5m, que s’estenen fins a la línia de costa.
La morfologia del litoral i de part de la plataforma interna ve marcada per la presència dels elements rígids que condicionen els factors dinàmics i que alhora s’encarreguen del transport dels sediments i del seu dipòsit.
Les aportacions de sauló (resultat de la descomposició dels granits) de la Tordera i de les rieres, produïen acumulacions a les mateixes desembocadures que eren retransportades per l’acció del règim marí, pel llevant o conduïdes a més fondària fora de l’acció de les ones.
Com que són sorres gruixudes, podien arribar a formar barres que progressaven tant en la direcció del litoral (per la deriva) com mar endins per l’acció del reflux.
Tota la plataforma del Maresme s’ha comportat com una única província sedimentària. Aquesta està caracteritzada pel sauló i per un transport net del sediment cap a ponent que ha format una costa fins a Barcelona de platja contínua.
Un punt que s’està estudiant en l’actualitat és el del trencament de la continuïtat del sistema, ja sigui per l’acció de l’home o per un canvi morfològic en el punt d’inici del sistema (Tordera).
1.5 Influència dels espigons en la línia de la costa
Les platges del Maresme són estretes i d’aigües sobtadament profundes per la falla costanera. Són platges constituïdes per sorres gruixuda a causa de la duresa dels materials d’erosió, granítics, procedents del sector nord de la serralada litoral.
Les platges són el resultat de les exportacions de sediments terrestres i del modelatge de l'onatge incident. Antigament, l’erosió és moderada per l’efecte dels rius i les rieres associades a grans volums de sorres i sediments a la línea de costa, que eren transportats per la dinstància litoral.
El primer factor que condiciona aquests transport al litoral és l’onatge incident a la costa.
En condicions naturals de l’onatge, aquest incideix de manera obliqua a la costa, cosa que fa que els sediments es transportint paral·lelament a aquesta.
La presència de diversos tranports escullerats i infrastructures, fa que les diferències entre el transport potencial i el real puguin ser importants.
Amb aquestes construccions portuàries, han de superar una vorera per la dinàmica litoral.
Tot el sector sedimentari del Maresme es troba afectat per la presència d’un conjunt de ports que han donat lloc a cel·les o substàncies fisiogràfiques .
A més, el transport sedimentari és clarament deficient: les aportacions dels rius i rieres han disminuït per motius d’urbanització del sòl, disminució de les precipitacions o la reportació.
Però a quin grau afecta això a Mataró?
A Mataró trobem diversos espigons, un per el port i els altres per a les platges.
Un espigó o escullera és una estructuta construïda a les roques amb blocs de roca o marbre de grans dimensions com a fonament per un moll, per a protegir de l’acció dels corrents com a defensa de les onades.
La situació de l’espigó del port de Mataró és orientada cap el sud-oest.
Aquesta orientació és deguda a que el vent dominant és el Gregal (que ve del nord-est). D'aquesta manera, no s'omple el port de sorra, sinó que s'omple la part oposada, que no afecta negativament al Port ni a les platges.
A més, el port està al final de la zona de platges de Mataró perquè si no, no hi hauria suficient sorra per a totes les platges.
1.6 Les restes que trobem a la sorra
Les onades i els temporals, a més de redistribuir les sorres, també són els encarregats de portar cap a les nostres platges restes d’éssers vius. Precisament, després d’un temporal la qualitat i la diversitat són més grans.
Les restes estan formades sobretot pel grup de les closques (cargols i cloïsses), ja que per una banda són animals que viuen normalment enterrats a la sorra, sense fixar-s’hi fortament, i per altra banda, quan l’animal mor, el seu esquelet roman a mercè dels corrents marins durant molt de temps i es va desgastant. No obstant això també s’hi troben representants d’altres grups biològics, com ara els esquelets de diferents animals (eriçons, sípies, crustacis ...); o bé les algues, que són arrencades del fons per la força dels corrents i arriben a la platja, normalment fragmentades.
Moltes de les cloïsses que es troben a la nostra platja presenten una petita perforació. Aquesta ha estat produïda per un cargol que segrega un àcid que dissol el carbonat càlcic de la closca i després succiona la part tova de l’animal per aquest orifici.
A part d’aquestes restes naturals, és molt fàcil observar-ne d’altres produïdes per l’acció de l’home: llaunes, papers, burilles de cigarrets... Aquestes arriben a la platja a partir del corrents, però també directament quan s’utilitzen les platges com a espais d’us públic.
1.7 Regeneració de platges
Actualment, la franja litoral a la nostra comarca està patint una intensa ocupació
per part de ports (pesquers i esportius), passeigs marítims, etc. i, juntament amb la modificació del règim de les rieres i del riu de la Tordera, ha fet que el Maresme pateixi problemes greus de regressió a les platges.
A la pràctica, això es pot observar en el litoral de Mataró, especialment a la platja del Varador, on, en els últims 30 anys, s’han perdut entre 30-70m de platja.
Per això, el MOPU (Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme) i el MOPTMA (Ministeri d’Obres Públiques, Transport i Medi Ambient) van començar una regeneració de les platges del Maresme.
Aquesta regeneració consisteix en substituir la sorra que l’onatge arrossega cada any per sorra nova dragada del fons marí, seguint un model que s’utilitza també a altres països com Holanda, per tal de guanyar terreny al mar.
L’impacte ambiental d’aquest tipus de mesures sobre els individus que viuen en fons sorrencs és molt gran. La regeneració no és una solució definitiva perquè els diferents temporals s’encarreguen de tornar les platges a la seva situació anterior. Per tal de disminuir els problemes de la regressió de platges, s’hauria de procurar que els ports estiguessin equipats amb un sistema de transport artificial de sorra (by-pass) des de llevant fins a garbí per pal·liar l’efecte barrera que fan.
1.8 La qualitat de l'aigua de mar de Mataró
Analitzant, a partir de les mostres, l’aigua de les platges de Mataró podem establir-ne la seva qualitat, fixant-nos en paràmetres com el pH i la salinitat (residu sec).
Prova de pH
Per saber el pH de l'aigua, cal utilitzar indicadors (porpra m-cresol i blau de bromotimol) i observar el color que adquireixen. Després, amb una carta de colors podem determinar el grau de pH que té l'aigua.
Platja Sant Simó
La platja de San Simó té un grau de 8.4 de pH
Amb Porpra m-cresol -) 8.4
Amb blau de bromotimol -) 7.6
Platja del Varador
La platja del Varador té un grau de 8.3 de pH.
Amb Porpra m-cresol -) 8.3
Amb blau de bromotimol -) 7.8
Platja del Callao
La platja del Calao té un grau de 8.3 de pH.
Amb Porpra m-cresol -) 8.3
Amb blau de bromotimol -) 7.6
Platja de Ponent
La platja de ponent té un grau de 8.3 de pH
Amb porpra m-cresol -) 8.3
Amb blau de bromotimol -) 7.6
Prova de salinitat (residu sec)
Platja Sant Simó
La salinitat en aquesta platja és de 154.83‰
Platja del Callao
La salinitat en questa platja és de 18.5‰
Platja del Varador
La salinitat en aquesta platja és de 41.95‰
Platja de Ponent o de Pequín
La salinitat en aquesta platja és de 262.13‰
Conclusió
Segons els resultats del nostre experiment, hi ha una gran diferència de salinitat entre les platges estudiades. Com que les platges a Mataró no són gaire tancades, la mescla d'aigua que es produeix hauria de fer que aquests resultats no fossin tan diferents. Per tant, probablement aquesta gran diferència sigui deguda a la manipulació errònia de les aigües.