2.1 La vegetació de la platja

A la platja de Mataró hi podem distingir tres tipus diferents de vegetació:

Vegetació típica de platja (plantes arenícoles o halòfiles)

Són plantes que es troben a la sorra i entre les roques de l’espigó. Aquestes es troben en condicions força dolentes que es donen a la platja:

- L’aigua de la pluja no es queda en el terreny i, per tant, aquestes plantes han de fer estratègies per poder agafar l’aigua.

- A la platja fa molt de vent i, per tant, el vent s’endurà les plantes.

- Hi ha molta sal. S’anomenen halòfiles ja que poden aguantar molta concentració de sal.

- L’elevada temperatura ambiental, que pot arribar a més de 40ºC.

Per superar aquestes condicions tan dolentes presenten una sèrie d’adaptacions com ara:

- Tenir fulles i tiges carnoses, que els permeten emmagatzemar aigua.

- Disminuir la superfície de les fulles per evitar la pèrdua d’aigua.

- Tenir arrels fortes i llargues que les ajuden a fixar-se a terra.

- Presentar un recobriment de substàncies impermeables per evitar la pèrdua d’aigua.

- Tenir colors clars per tal que tota la llum que li arribi es reflexi el màxim possible.

Algunes de les plantes de la vegetació típida de platja són:

  • Rave de mar (Cakile maritima)

  • Fonoll marí (Crithmum maritimum)

  • Cervina (Plantago coronopus)


plantes arenicoles collage.jpg

Vegetació ruderal

Les plantes ruderals són les que apareixen a causa de l’activitat humana. Són vegetals que viuen en llocs alterats per l’home. Cada vegada s’estenen més perquè els residus humans s’escapen arreu i arriben a ocupar l’espai que correspondria a altres comunitats. Normalment, les trobem a prop dels bouers, de les fàbriques, als voltants dels pobles i a les voreres dels camins. Ara ja invadeixen les platges i boscos més freqüentats. Són més abundants que les de vegetació típica de platja. Aquestes plantes es caracteritzen perquè:

- Creixen molt ràpidament

- Tenen llavors petites perquè el vent se les emporti fàcilment i així poder sobreviure.

- Tenen llavors amb ganxos per tal que puguin quedar enganxades al pèl dels animals i així se les emportin i germinin en un altre lloc.

Algunes de les plantes de vegetació ruderal que trobem a la platja són:

  • Brassica fruticulosa (Brassica fruticulosa)

  • Lletsó (Sonchus tenerrimus)

  • Malva de runa (Lavatera cretica)

  • Calcida blanca (Galactites tomentosa)

  • Margall (Hordeum murinum)

  • Morella roquera (Parietaria officinalis)

  • Caps blancs (Alyssum maritimum)


plantesruderals collage.jpg

Plantes ornamentals

Són tots els arbres que trobem en el passeig i que han estat plantats per l’home amb finalitats decoratives o bé perquè fan molta ombra... Aquestes plantes no són d’aquí i, per tant, no estan tan ben adaptades a les nostres condicions ambientals (sequera, temperatures altes...). Per això cal cuidar-les molt més.

Algunes de les plantes ornamentals que es troben a la platja de Mataró són:

  • Xiprer (Cupressus sempervirens)

  • Pi pinyoner (Pinus pinea)

  • Palmera de Canàries (Phoenix canariensis)

  • Figuera (Ficus carica)

  • Bellaombra (Phytolacca dioica)

  • Tamariu (Tamarix gallica)


collage.jpg


2.2 La vegetació subaquàtica

A Mataró, hi ha diversificació dels organismes. En un lloc determinat, en funció de les seves característiques ambientals, viu un grup d’espècies, compartint l’hàbitat i constituint una comunitat biològica. Les principals comunitats del medi marí de Mataró són les comunitats del plàncton, del nècton i del bentos. Les més abundants són les comunitats bentòniques.

Comunitats bentòniques

Comunitats sobre substrat rocós

A les roques trobem grans quantitats d’éssers vius (en especial les algues) que estan adherits. Aquests són els organismes bentònics, els que viuen en contacte amb el fons marí. El conjunt d’aquests organismes és el que anomenem bentos. Es troben un major nombre d’espècies en les zones rocoses, ja que hi ha més varietat d’ambients diferents on poder viure. La major part d’organismes que habiten són marins, encara que passin la major part del temps emergits. Els animals i plantes bentòniques trien el lloc on podran viure millor. Aquest fet, s’observa en les algues, que es disposen en forma de franges paral·leles a la costa.

Amb els períodes en sec, el fort batre de l’onatge i les temperatures molt més extremes que sota l’aigua, conformen unes condicions molt dures. Les espècies han desenvolupat les adaptacions necessàries per resistir-les.

Al fons marí de Mataró trobem espècies com:

Plantes subaquàtiques 2.jpg

- Alga peyssonnelia squamaria (Peyssonnelia squamaria)

- Alga incrustant (Lithophyllum incrustans)

- Liquen negre (Verrucaria symbalana)

- Cola de pavo (Padina pavonica)

- Halimeda (Halimeda tuna)

- Enciam de mar (Ulva rígida)

- Boina (Codium bursa)

- Dictiota (Dictyota dichotoma)

- Bàngia (Bangia atropurpurea)

- Coral·lina (Corallina elongata)

- Cistoseira (Cystoseira mediterranea)

- Enteromorfa (Enteromorpha compressa)

- Alga verde flabellia (Flabellia petiolata)

Plantes subaquàtiques 1.jpg

Comunitats sobre substrat sedimentari amb vegetació

Les espècies que habiten sobre el fons sedimentari, amb condicions favorables, estableixen prats fanerògames marines (plantes superiors; amb arrel, tija i fulla i es reprodueixen per flors).Les algues no tenen arrels de debò, cosa que las diferencia de les plantes superiors. A Mataró, no es donen aquestes condicions favorables, per tant, l’hidrodinamisme arrenca les plantes i no arriba llum suficient.

En aigües de Mataró trobem prats de dos tipus:

  • Posidònia oceànica. Exuberants i estesos. Es tracta d’ecosistemes molt rics i els prats alberguen un nombre elevat d’espècies de tot tipus.

- Pneophyllum lejolisii

- Algues esciòfiles

  • Cymodocea nodosa. Aparença de petites gespes no molt tupides. S’estenen entre els 10 i 15 metres de profunditat.

subaquàtica.jpg

2.3 Els invertebrats marins i costaners

GRUP DE LES ESPONGES

  • Esponja (Dysilla avara)esponja.jpg

Les esponges són els animals pluricel·lulars més primitius. De fet, es fa difícil saber si es tracta d'individus aïllats o de colònies d'individus; no tenen cèl·lules musculars ni nervioses.

  • Axinella polypoides

És una esponja groga amb ramificacions arrodonides i llises que poden arribar als 100 cm d’alçada. Es troba a un 27 m de fondària i pertany a la comunitat de coral·ligen.

  • Axinella damicornis

Presenta un color grogenc. Té entre 10 i 15 cm d’alçada i es troba entre els 17 fins als 21 m de fondària. Pertany a la comunitat de les coves superficials.

  • Agelas oroides

Presenta una tonalitat ataronjada irregular amb ramificacions lobulars cilíndriques. Es troba en la Pedrera entre els 16 i els 22 m de fondària i viu en llocs molt foscos. Pertany a la comunitat del Coral·ligen.

  • Oscarella lobularis

Presenta un cos quasi gelatinós, la seva coloració és morada, encara que pot canviar de tonalitat (lila, vermell o groc). Es troba a 17 m de fondària en les coves i sobreploms de El Sastre. Pertany a una comunitat infralitoral rocossa i poc il·luminada.

  • Phorbas tenacior

Presenta un cos tou amb una coloració blau grisosa que recobreix les roques amb pocs mil·límetres de gruix. La seva superfície està recoberta per petits cràters. Pertany a una comunitat Infralitoral rocossa poc il·luminada de la Barreta de l’Arbre.

  • Petrosia ficiformis

Presenta un color marró clar encara que des de la superfície s’observa d’un color granatós a causa de la presència d’algues cianofícees simbiòtiques. Pertany a la comunitat Circalitoral rocossa on viu entre 7 i 11 m de fondària en llocs amb falta d’il·luminació de La Boia.

  • Ircinia oros

Presenta una forma arrodonida amb una coloració grisosa. Pot arribar als 25 cm d’alçada. Pertany en la comunitat Infralitoral rocossa poc il·luminada de la Barreta de l’Arbre. Es troba a 19 m de fondària.

GRUP DELS CNIDARIS (pòlips i meduses)

  • Parazoanthus axinellae

És una espècie colonial que adopta la forma del substrat on s’incrusta. Els pòlips són cilíndrics i poden assolir els 2 cm d’alçada. Viu enganxat a les roques, normalment en parets verticals. Es pot trobar a partir dels 19 m.

  • Aiptasia mutabilis

És una anemone amb tentacles llargs i gairebé transparents amb bandes blanquinoses. El tronc es troba enganxat a la roca dins de l’interior d’esquerdes i només en sobresurten els tentacles. Es pot trobar a partir dels 8 m.

  • Cribinopsis crassa

És una anemone que viu dins d’una cavitat de la roca i de la qual només sobresurten els tentacles. Els seus tentacles són curts i gruixuts i d’un color verdós, tot i que la punta és morada. Es pot trobar a partir dels 16 fins als 22 m de fondària.

  • Madreporamediterrània (cladocora caespitosa)

És una espècie que forma colònies de mida gran i que normalment sobresurten del substrat de formes planes i quasi esfèriques, o fins i tot ramificades. El color dels pòlips és bru verdós. Es pot trobar entre els 16 i els 22 m de fondària.

  • Leptosammia pruvoti

És un animal solitari que arriba a mesurar 2 cm d’alçada i 1.5 cm de diàmetre. Presenta un color groc intens i habita al infralitoral rocós poc il·luminat.

  • Nausithoe punctata

És un pòlip colonial i de mida petita que no sobrepassa el cm d’alçària. Presenta un color blanc translúcid. Es troben a 18 m de profunditat en la Barreta de l’Arbre.

medusa.jpg

  • Medusa lumniscent (Pelagia noctiluca)

És una medusa de mida petita que presenta un color rosat i pot assolir els 16 cm de longitud. La seva ombrel·la té uns 10 cm de diàmetre i els seus tentacles poden arribar als 40 cm de longitud. Està recobert de nombroses berrugues. Es poden trobar a partir dels 3 m de profunditat.

  • Gorgònia blanca (Eunicella singularis)

Assoleix els 50 cm d’alçària, és erecte i flexible i presenta un color blanquinós. Són molt abundants. Pertany a la comunitat de la Circalitoral rocosa de El Negre, es troba a 22 m de fondària.

  • Gorgònia berrugosa (Eunicella verrucosa)

Assoleix els 80 cm d’alçada encara que no sobrepassa els 30 cm. És flexible i viu verticalment enganxat a les roques. Presenta una coloració variable entre el blanc i el rosa clar. Pertany a la comunitat Circalitoral rocossa de La Pedrera, viu entre 16 i 22 m de fondària.

  • Olivera (Leptogorgia sarmentosa)

Assoleix els 60 cm d’alçada. Presenta uns colors variables (taronja, groc o lila). És una gorgònia erecte, flexible i d’aspecte arborescent, les seves ramificacions són molt primes i planes. Viu a 18 m de fondària enganxades a roques recobertes de sediments

  • Ceriant (Cerianthus sp.)

És una espècie solitaria de mida gran, pot assolir els 30 cm de llargada. Presenta una coloració molt variada (lila, negre, blanc, marró, verd o rosa). Pertany a la comunitat Infralitoral sorrenca. Es troba entre 16 i 22 m de fondària en La Pedrera.

  • Alícia (Alicia mirabilis)

Assoleix els 40 cm de llargada. Presenta una forma cònica i amb petites berrugues de diferents tonalitats de marró. Té 96 tentacles llargs i prims que de nit els estén. És una espècie urticant. Pertany a la comunitat de coral·ligen i praderies de posidònia de La Galera, es troba a 20 m de fondària.

  • Cereus pedunculatus

És una espècie d’anemone amb tentacles molt curts. Pot assolir els 6 cm de diàmetre. Viu a 14 m de fondària, enterrada a la sorra o en zones d’acumulació de sediments entre les roques.

anemona de mar.jpg

  • Anemone de mar (Anemonia sulcata)

És una espècie molt comuna que viu a les basses superficials i als fons rocossos infralitorals. Presenta una coloració variable: verda, grisa o marró. Els seus tentacles són fins i llargs i no són retractils. Es troba a una profunditat d’entre 16 i 22 m.

  • Born blau (Rhina zostoma pulmo)

Medusa de mida gran de uns 70cm de diàmetre del cap i un metre d’allargada les més velles. És una medusa de gran mida que pot arribar a mesurar 70 cm de diàmetre i més d’un metre de longitud. No té tentacles, sinó que presenta apèndix que li surten de la part inferior del cos.

  • Born radiat (Chrysaora hysoscella)

És una medusa que presenta en la seva ombrel·la 16 bandes triangulars fosques i llargs braços que envolten la boca. Presenta un color blanquinós o groguenc i mesura 30 cm de diàmetre i 80 cm de longitud.

  • Medusa lumniscent (Pelagia noctiluta)

Medusa de cos viscós que pot fer de llargada 16 cm, el seu cap pot fer de 8 a 10 cm de diàmetre i les més velles poden fer fins a 40 cm els seus tentacles.

  • Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata)

Medusa que rep aquests nom perquè a la seva part central elevada del cap hi ha una ombrel·la semisfèrica. El diàmetre de l’ombrel·la pot mesurar fins a 30 cm. No presenta tentacles, però presenta nombrosos braços orals ramificats i acabats en forma de bola i color blau lila.

  • Sertularia perpusilla

Aquest cnidari viu exclusivament sobre les fulles de les posidònies. Està compost per un estoló reptant que creix en direcció a la base de la full.


CUCS MARINS

  • Prostheceraeus moseley

És una espècie la llargada de la qual pot arribar a uns 4 cm. La forma del seu cos és el·líptica i presenta uns tentacles llargs d’un color violaci. El marge de l’animal és de color groc, mentre que la seva superfície és generalment clara amb petites i nombroses taques que varien del color vermell al violaci. Habita a l’infralitoral rocós a uns 18 m.

  • Prostheceraeus roseus

És una espècie de cos pla i que té la bora una mica ondulada. Pot arribar a mesurar 3 cm. Presenta una coloració rosa amb bandes blanques. A més, té 2 tentacles que sobresurten de la part anterior del seu cos. Habita a l’infralitoral rocós ben il·luminat, a uns 18 m.

  • Prostheceraeus vittatus

Cos uniforme amb una ondulació, els seus colors canvien de la familia del blanc i blau.

  • Spirorbis corrugatus

Aquest poliquet segrega un tub calcari en forma d'espiral (similar a un cargol) i viu sobre una gran varietat d'organismes marins, entre els quals estan les fulles de les posidònies.

  • Palmerera (Spirographis spallanzani)

És el poliquet més espectacular dels nostres mars. Viu dins d'un tub membranós que penetra en el sediment o entre els rizomes i s'aixeca verticalment.

  • Bonellia viridis

E-03_n-spirographe_l-Spirographis_spallanzani_p-P5110308.JPG

És un animal amb el cos dividit en dues parts: la trompa i el tronc. Normalment, el tronc no és visible ja que es troba dins d’una cavitat. La trompa és elàstica i pot fer més d’un metre. S’alimenta de partícules de matèria orgànica que captura mentre desplaça la trompa pel fons. Habita al circalitoral rocós, a uns 22 m de fondària.

  • Plomall de mar (Sabella spallanzanii)

Cuc que viu dins d’un tub membranós i flexible que pot assolir els 35 cm de longitud. Quan es sent amenaçat, es retreu dins del tub. Habita a l’infralitoral rocós, a una profunditat de 19 m.

  • Cuc de closca (Serpula vermicularis)

Cuc que viu dins d’un tub calcari que arriba a mesurar els 5 cm de longitud i els 0.5 cm de diàmetre. La seva coloració és ataronjada o rosada. Habita a l’infralitoral rocós, a uns 19 m de profunditat.


MOLUSCS

  • Aglaja ricolorata

Mol·lusc amb una closca interna, els seus colors són majoritariament el marró i lunars blancs. Té una longilut d’uns 4 cm.

  • Umbraculum umbraculum

Mol·lusc de mida gran pot assolir uns 15 cm de diàmetre amb colors blancs.

  • Buccinulum corneum

És un cargol fusiforme de closca robusta. És allargat amb espires llises amb una sutura molt evident. Pot arribar a mesurar 7 cm de llargada. Presenta un color marronósamb taques irregulars més clares. Es pot trobar a una fondària de 22 m.

  • Aglaja tricolorata

És un mol·lusc amb closca interna rudimentària. A la part posterior del cos li surt un característic filament prim. Presenta un color negre amb taques blanques de diferents mides. Pot assolir 4 cm de longitud. Habita a l’infralitoral sorrenc, a un fondària de 19 m.

  • Llebre de mar (Aplisiafasciata)LLebre-de-mar-Aplysia-punct.jpg

És un mol·lusc opistobranqui que es caracterítza per tenir en el cap uns tentacles i unes expansions laminars en la part dorsal. La seva closca és interna. És hervíbora i viu a les aigües superficials on troba el seu aliment. És hermafrodita. Arriba a mesurar 40 cm de llarg i a pesar 2 kg. Presenta una tonalitat marronosa i negre i de vegades presenta taques blanquinoses de mides diferents.

  • Thuridilla hopei

És una espècie de cos allargat i estret que no sobrepasa els 2 cm de longitud. Té dos tentacles a la part del cap bastant llarg. És de color blau fosc amb taques i línies blanques, taronjes i blau cel. S’alimenta d’algues. Habita a l’infralitoral rocós, ben il·luminat, a uns 19 m.

  • Diaphorodoris papillata

És un animal de cos allargat i arrodonit ple de papiles dorsals i que presenta una cua allargada. El de color de fons és blanc i les papiles dorsals són d’un color vermell brillant. El seu cos presenta el marge de color groc. Pot arribar a mesurar 1 cm. Arriba als 5 cm i s’alimenta d'esponjes. Es troba al circalitoral rocós, a uns 20 m de fondària.

  • Hypselodoris picta

És una espècie que pot assolir els 15 cm de llargada. Presenta diferents tipus de coloració: el fons és grisos, verdós o blavós sobre el qual destaca petites taques i líneas de color groc. Es troba al circalitoral rocós a uns 22 m de fondària.

  • Hypselodorys tricolor

És un animal que presenta el blau fosc com a color de fons amb una serie de líneas que poden ser blanques, grogues o taronges. Arriba als 3,5 cm de longitud. Habita al circolitaroal rocós a uns 20 m de fondària.

  • Vaqueta suïssa (Discodoris atromaculata)

És un animal que pot arribar fins als 2 cm de llargada. La seva coloració és blanca amb taques arrodonides de color marró o negre. El seu cos té forma ovalada. Es troba al circalitoral rocós a una fondària de 23 m.

  • Flabellina affinis

És un espècie molt comuna. És de color violeta una mica translúcid. Té forma allargada. Habita al circalitoral rocós, a una fondària de 25 m.

  • Flabellina babai

És una espècie allargada que pot arribar a mesurar 5 cm de longitud. És de color blanc amb les puntes dels tentacles i apèndix dorsals de color groc.

  • Cratena pelegrina

Té el cos allargat i pot arribar a mesurar 4 cm de llargada. El peu acaba en forma de cua. El cos és de color blanc i els seus tentacles són de color taronja intens amb les puntes de color lila. Habita a l’infralitoral rocós, a una fondària de 22 m.

  • Nacra (Pinna nobilis)

És el mol·lusc bivalde més gran de la Mediterrània que pot assolir els 90 cm d’alçada. Viuen als fons sorrencs i entre les plantes de possidònia, a uns 14 m de profunditat. És de color marró, tot i que de vegades no es pot observar per la gran quantitat d’espècies que s’adhereixen a la seva superfície.

  • Spondylus gaederopus

És una petxina sòlida i robusta que viu amb la valva dreta adherida a la roca. Normalment, esta recoberta per algues i alguna esponja. Habita a l’infralitoral rocós a uns 20 m.

  • Pop (Octopus vulgaris)

Animal que viu en els fons rocosos a molt poca profunditat dins de forats o esquerdes. Acostumen a assolir entre els 30 i els 50 cm de llargada. Poden canviar de forma i de color en fraccions de segon. Quan es senten en perill deixen anar tinta.octopus.jpg

  • Polpa (Octopus macropus)

És un animal de costums nocturns i que pot arribar als 60 cm de longitud. És de color marró vermellós amb nombroses taques blanques per tot el cos. Habita a l’infralitoral rocós a uns 19 m de profunditat.

  • Calamar (Loligo vulgaris)

És un mol·lusc cefalòpode que habita a mar obert i s’acosta a les aigües menys profundes per caçar i fer la posta d’ous. Pot arribar a mesurar 50 cm de llargada.

  • Sípia (Sepia officinalis)

És una espècie molt abundant en els fons de sorra, on es pot trobar enterrada. També es mou per sobre dels fons rocallosos o a les praderies de possidònia.

  • Polycera quidrilineata

Presenta el cos allargat i de color blanc translúcid amb vistoses taques grogues amb forma de bandes. Arriba als 4 cm de longitud, s’alimenta de briozous. Habita a l’infralitoral rocós, a uns 18 m.

  • Chromodoris luteorosea

Presenta un color de fons violeta amb taques grogues circulars remarcades amb un cerlce blanc o groc clar.

ARTRÒPODES (crustacis)

  • Poll de mar (Anilocra sp.)

És un crustaci de forma aplanada que s’enganxa al cos del peix, per alimentar-se de la seva sang. Pot arribar a mesurar 5 cm de longitud. És de color gris o castany.

  • Bernat ermità (Dardanus calidus)

És un crustaci que pot arribar a 6 cm de longitud i és de color vermell intens. Normalment viu en associació amb una anemone. Es caracteritza per viure dins la closca dun cargol, ja que té l’abdomen molt tou. Habita en els fons rocosos i detrítics de l’infra i circalitoral i a les praderies de posidònia, a uns 8 m.

  • Sastre negre (Galathea squamifera)

Espècie que no supera els 5 cm de llargària. Presenta una coloració castanya. Té les potes recobertes de petites escates. Es pot trobar a l’infralitoral rocós.

  • Llamàntol (Homarus gammarus)

És una espècie que presenta unes fortes pinces de mida considerable. És de color blau negrós amb taques blanques o groguenques. S’alimenta de mol·luscs i cucs. Habita en les praderiès de posidònia i en el circalitoral rocós.

  • Llagosta (Palinurus elephas)Llagosta.jpg

És un crustaci caracteritzat per tenir unes antenes fortes i llargues que utilitza com a defensa. Pot arribar a mesurar 50 cm, encara que normalment mesura entre 25 i 35 cm. És de color vermell marronós. Habita en les cavitats del circalitoral rocós, a partir dels 24 m de fondària.

  • Gambeta de l’anemone (Periclimenes aegylios)

És una gambeta de mida petita, de 3 cm com a màxim, que habita entre tentacles o a la base de les anemones. La seva coloració és transparent amb algunes bandes de diferents colors.

  • Bruixa (Dardanus arrosor)

És un dels crustacis més grans, pot arribar a 10 cm de llargada. S’enganxa a l’espatlla de la seva pressa per a menjar-se-la.

  • Cabra de mar (Maja esquinado)

Fa uns 18 cm de llargada, es camufla en el sòl.

EQUINODERMS

  • Garota

Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus. Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exosquelet calcari. S'alimenten principalment d'algues.

cogombre.jpg

  • Cogombre de mar (Holothuria forskali)

Aquest animal presenta una forma de cilindre, a més té una ventosa a la cara central.

  • Estrella vermella (Echinaster sepositus)

És una estrella molt abundant i fàcilment visible gràcies a la seva coloració de color vermell intens. Els seus braços són llargs i de secció circular. Arriba a fer uns 20 cm de diàmetre i el seu cos té un aspecte rugós.

  • Estrella de mar espinosa (Marthasterias glacialis)

Estrella de mar que pot assolir els 80 cm d’amplada. Els seus braços estan recoberts de fortes pues. La seva coloració és variable: rosa, lila, marronosa, verda, groga o blavosa.

  • Eriçó de mar (Paracentrotus lividus)

Eriço que pot assolir els 12 cm de diàmetre. Presenta una coloració molt variable: marró clar, verd o blau.

  • Eriçó negre (Arbacia lixula)

Eriçó de color negre i amb el cos globós però deprimit i cònic. Assoleix els 11 cm de diàmetre. Presenta espines molt agudes.

  • Eriçó lila (Sphaerechinus granularis)

Eriçó amb el cos semiesfèric de mida gran. Assoleix els 15 cm de diàmetre i és de coloració lila. Presenta espines curtes i gruixudes amb els àpexs arrodonits i les puntes blanques.

  • Cogombre de mar (Holothuria tubulosa)

Animal de cos cilíndric i allargat de color marró. Pot assolir els 35 cm de longitud. Quan és molestat pot llençar fora del seu cos el tub digestiu que després regenera.

  • Cogombre de mar negre (Holothuria forskali)

Cogombre de color negre amb les puntes blanques. Pot assolir els 25 cm de longitud. Quan és molestat expulsa els tubs de Cuvier que estan plens d’una substància molt enganxosa i de color blanc. Aquests tubs després es regeneren.

  • Ascidi roig (Halocynthia papillosa)

Aquest organisme té forma de sac de color vermell. Pot assolir els 20 cm d’alçada.

  • Clavelina lepadiformis

Animal colonial amb forma de sac transparent de fins a 3 cm d’alçada. Són vivípars.

ascidi.jpg

TUNICATS

  • Ascidi colonial (Pseudodistatoma cyrnusense)

Els ascidis, tot i el seu aspecte estrany, són animals evolutivament propers als vertebrats ja que disposen de notocordi en la seva fase larvària.



2.4 Els peixos de la costa

    • Pagell (Pagellus ergthrinus)

Presenta un cos oval i comprimit de color rosa viu, amb petits punts blaus sobre la part superior dels flancs. És una espècie demersal. S’alimenta de petits peixos i d’invertebrats bentònics. La reproducció és de tipus hermafrodita proterogínia. Es captura per tremalls i palangres de fons com a nanses, al volantí i arts d’arrossegament. Pertany a la família Sparidae.

    • Moll de fang (Mullus barbatus)

Presenta un cos allargat i comprimit de color rosat. És una espècie bentònica i gregària. S’alimenta de petits invertebrats bentònics, sobretot crustacis i cucs. La reproducció té lloc entre l’abril i l’agost. Es captura per tremall i solta. Pertany a la família Mullidae.

    • Oblada (Oblada melanura)

Presenta un cos oval i comprimit d’un color grisenc argentat. És una espècie demersal. És omnívor. La seva reproducció és de tipus hermafrodita proterogínia. Es captura per tremalls, nanses, al volantí, palangres i arts d’arrossegament. Pertany a la família Sparidae.

    • Sarg (Diplodus sargus sargus)

Presenta un cos oval i comprimit elevat de color gris i argentat. És una espècie gregària. Es reprodueix entre març i juny. L’etapa jove és omnívora i a partir de l’adulta carnívora. Es captura per arrossegament, arts de platja, palangres de fons i línies de mà i canya. Pertany a la família Sparidae.

    • Aranya blanca (Trachinus draco)

Presenta un cos allargat i comprimit, té un color marró verdós amb taques fosques al cap. És un espècie bentònica. S’alimenta de petits invertebrats, sobretot de crustaci. Es reprodueix entre la primavera i l’estiu. Es un espècie que es captura mitjançant la palangre de fons. Pertany a la família Trachinidae.

    • Mabre (Lithognathus mormyrus)

Presenta un cos oval i comprimit de color gris argentat. És un espècie demersal i carnívora. Entre la primavera i l’estiu es produeix la seva reproducció. Es captura mitjançant el tremall. Pertany a la família Sparidae.

    • Orada (Sparus aurada)

Presenta un cos oval, alt i comprimit, té un color gris argentat. És un espècie carnívora i d’hàbits costaners. S’alimenta de mol·luscs, crustacis i peixos. La reproducció és de tipus hermafrodita proteràndrica a l’hivern. Es capturen mitjançant el moll i el tremall. Pertany a la família Sparidae.

    • Llenguado (Solea vulgaris)

Presenta un cos oval i comprimit de color marró grisenc amb taques fosques i difoses. És una espècie bentònica que s’alimenta de mol·luscs, cucs i petits crustacis. La reproducció té lloc entre el gener i l’agost. Es capturen mitjançant el tremall i l’oblada. Pertany a la família Soleidae.

peixos.jpg

2.5 Gavines i altres ocells

Les gavines formen el grup més abundant de totes les aus que es poden observar al litoral mataroní. Generalment, les aus marines presenten un seguit d’adaptacions biològiques que els permeten viure bé en ambients com ara la platja. Les gavines que es poden veure en aquesta zona no fan els nius aquí, sinó que s’aturen en el curs de les seves migracions. Segons el lloc on viuen, hi ha dos tipus d’aus marines:

- Les que no es mouen de les aigües poc profundes i viuen a les zones de les marees

- Les que viuen en el mar obert i rarament s’apropen a la costa

Les dues espècies més comunes són: el gavià argentat i la gavina vulgar. Altres aus que s’observen amb menys freqüència són: el xatrac comú, el mascarell, el gavià fosc, la gavina de capnegre, etc.

    • Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea): au oceànica que només s'apropa a terra per nidificar. Es poden observar al Maresme entre març i novembre. S'alimenten dels descarts dels pesquers.

    • Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan): es pot veure al Maresme durant la major part de l'any, però nidifica des del sud de França fins a Turquia.

    • Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): aquesta espècie ha augmentat moltíssim la seva població en els darrers anys i ara ja es pot veure durant tot l'any a Mataró. Acostuma a formar grups força nombrosos quan no estan pescant.

    • Gavià argentat (Larus cachinnans): espècie omnívora, que acostuma a robar els ous i la pesca de les altres aus. Viu a les costes del Mediterrani. Durant l’hivern, es mantenen prop dels ports i les poblacions costaneres.

    • Gavià fosc (Larus fuscus): presenta potes grogues, igual que el bec. S’alimenta de peixos i de preses que roba a les altres espècies. La seva població ha augmentat molt en els últims anys. Habita a les zones costaneres i llacs d’Escandinavia i hiverna a les costes de l’Atlàntic i el Mediterrani.

    • Gavina de capnegre (Larus melanocephalus): el plomatge del cap és de color negre. Les puntes de les seves ales són totalment blanques. Hivernen al Mediterrani, sobretot a alta mar.

    • Gavina vulgar (Larus ridibundus): Fa entre 35 i 38 cm de llarg. Té el bec i les potes de color vermell fosc. És una espècie enormement adaptable. Fa nius en colònies i cada cop hiverna més a les ciutats.

    • Gavina corsa (Larus audouinii): aquesta au es pot veure tant a l'estiu com durant l'hivern en petits grups o individus aïllats. S'acostumen a trobar a la costa o fins i tot dins el Port de Mataró.

    • Gavina de tres dits (Rissa tridactyla): ocell que es pot observar a les nostres costes entre novembre i abril. Alguns individus s'apropen als ports o entren terra endins.

    • Gavot (Alca torda): aquest ocell hiverna des de novembre fins a l'abril a les costes mataronines. Forma petits grups de fins a 25 exemplars que s'alimenten prop de la costa. Poden, fins i tot, arribar a entrar als ports de Mataró, tot i que acostumen a passar la nit lluny de la costa, mar endins.

    • Mascarell (Sula bassana): au d’altamar que pot arribar a fer 90 cm de llarg. Tots dos sexes són del mateix color. S’alimenta exclusivament de peixos. Fa nius en grans colònies a les roques innaccessibles de Gran Bretanya, Islàndia i Noruega.

    • Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus): ocell oceànic inconfusible per la seva mesura, coloració i vol erràtic. Tot i que es pot veure al litoral mataroní, és poc freqüent.

    • Xatrac comú (Sterna hirundo): presenta el dors blanc i la part superior de les ales d’un gris clar. A més, té el bec d’un to vermellós amb la punta negra. Les seves potes també són vermelles. Aquesta au té una llargada de 36 cm. Es pot trobar al nostre territori a partir del mes d’abril.


aus 1.jpgaus 2.jpg

2.6 L'Alguer de Mataró

Davant de la costa de Mataró, es troba l’Alguer, que lluny de tenir una distribució senzilla, es troba entre sistemes de barres rocalloses i zones sorrenques. Aquest paisatge tan divers determina la complicada forma de la praderia.

Aquestes barres rocalloses, anomenades calçades romanes, es creu que són platges fòssils, paral·leles a la costa i que formen cordons discontinus a diferents fondàries.

L’Alguer de Posidònia oceànica ocupa una extensió d’unes 600 Ha i s’estén des de pocs metres de fondària fins a superar els 27m. Les posidònies que trobem per sobre dels 10-12 m estan disposades en forma de taques més o menys grans lligades al substrat rocallós. Entre aquest cinturó de taques i la part fonda (que ja és més contínua) s’hi estenen amples sorralls.

En aquests, hi podem trobar, en algunes zones, una espècie de posidònia més petita i que presenta una densitat molt baixa a mar obert.

En el límit superior de l’Alguer de Mataró, les posidònies es disposen a uns 15 cm del fons creant una mena d’illes. Més enllà, la praderia és més contínua encara, exceptuant les zones de barres rocalloses i canals de sorra.

distribució algues a l'alguer.jpgllegenda barres alguer.jpg

Un altre fet que cal destacar de la distribució de l’Alguer és el relleu singular del seu fons. Les barres rocalloses provoquen que zones allunyades de la costa siguin menys fondes que d’altres més properes.

Això fa que les fonts de contaminació terrestre se situin molt lluny i per tant, aquestes praderies gaudeixen d’unes condicions òptimes pel que fa a la qualitat de l’aigua.

El problema dels alguers d’aquestes zones allunyades de terra ha estat la pesca il·legal d’arrossegament, que les han fet malbé.

De mitjana, el límit profund se situa a uns 24 metres tot i que varia molt segons la zona. A la banda més propera a la riera d’Argentona, la praderia acaba a menys fondària (20 m); la zona més propera a la riera de Llavaneres acaba a molta més fondària (27 m).

Això és destacable ja que no es troben gaires alguers a la costa catalana a tanta fondària i que conservin les característiques típiques d’alguer profund afectat per manca de llum i no d’altres pertorbacions d’origen antròpic.

Fora dels límits profunds, trobem extenses zones de mata morta o on aquesta predomina amb feixos aïllats.

Aquest alguer, que en general podem dir que presenta un bon estat de conservació, sembla haver-se mantingut gràcies a la conjunció de diversos factors: les singularitats de fons amb relleus de gran escala, la presència de barres rocalloses i la llunyania de rius important.

Tot i així, no s’ha de deixar de banda que hi ha parts de l’Alguer que estan degradades i cal fer el possible per a conservar-les.

Per tal de conservar i protegir les condicions que trobem a l’Alguer, algunes associacions i entitats donen suport al projecte de la seva conservació. Aquestes són:

    • La Regidoria de la Ciutat Sostenible (Ajuntament de Mataró)

    • Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona.

    • Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró (Patronat Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Mataró)

    • Escola del Mar de Badalona.

    • Direcció General de Pesca i Afers Marítims (Generalitat de Catalunya)

    • Centre d’Immersió Blaumar.

    • Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS)

    • Confraria de Pescadors Sant Pere de Mataró.