Recent Changes

Wednesday, June 20

  1. page Enllaços del nostre projecte edited Aquest és el nostre blog, on hem anat explicant el procès del treball i com hem desenvolupat el…

    Aquest és el nostre blog, on hem anat explicant el procès del treball i com hem desenvolupat els temes.
    http://litoralmataroni.blogspot.com.es/
    Aquest és l'enllaç del nostre Prezi, on sutren explicades les parts més importants per a la presentaicó final del projecte:
    http://prezi.com/lpvhpg_pitme/el-litoral-mataroni/

    (view changes)
    4:56 am
  2. page 3. El Port de Mataró edited ... L’art d’encerclament: aquesta tècnica es fa durant la nit. Un cop es troba un lloc amb un quan…
    ...
    L’art d’encerclament: aquesta tècnica es fa durant la nit. Un cop es troba un lloc amb un quantitat abundant de peixos, es deixa anar el bot amb els llums encesos per atreure’ls.Tot seguit, es cala la xarxa fent un cercle, després la xarxa es tanca amb una corda gruixuda i queda en forma de bossa, que es puja a la coberta on s’obre per agafar el peix. Es pesca sobretot peix blau.
    La llotja i la subhasta de peix
    ...
    es queda alel lot.
    La quantitat d’espècies de la subhasta és petita comparat amb altres ports, com el d’Arenys de Mar i Barcelona.
    {oh wei ooooooooooh.png}
    (view changes)
    12:06 am

Tuesday, June 19

  1. page 3. El Port de Mataró edited ... Els arts menors més utilitzats a Mataró són: Palangre: sistemes de pesca més antics que es co…
    ...
    Els arts menors més utilitzats a Mataró són:
    Palangre: sistemes de pesca més antics que es coneix. Es tracta d’un enguiny format per una corda {palangre.jpg} Palangrede nylon gruixuda molt llarga amb ramificacions de cordill orim amb hams de palangre a l’extrem. El peix pescat amb palangre no té cops i presenta millor aspecte. Les captures més habituals són el lluç, sard, pagre, llobarro, congre, aranyes...
    ...
    sobreposades. Les capturencaptures queden atrapades i emmmallades en
    Solta: tècnica semblant al tresmall però formada per una sola xarxa. El peix topa amb la malla, gairébé invisible, s’hi enreda i queda atrapat. S’hi sol pescar lluç, boga, molls, etc...
    Nanses: paranys que atreuen els peixos, els que queden atrapats a l’interior tenen una mida aproximada entre 1,3 m d’alçària i 70 cm de diàmetre. Els peixos més capturats mitjançant aquest mètode són les sípies, la llagosta, el congre, i algun llobarro.
    (view changes)
    3:48 pm
  2. page 2. Flora i fauna del litoral edited ... Presenta un cos allargat i comprimit, té un color marró verdós amb taques fosques al cap. És u…
    ...
    Presenta un cos allargat i comprimit, té un color marró verdós amb taques fosques al cap. És un espècie bentònica. S’alimenta de petits invertebrats, sobretot de crustaci. Es reprodueix entre la primavera i l’estiu. Es un espècie que es captura mitjançant la palangre de fons. Pertany a la família Trachinidae.
    Mabre (Lithognathus mormyrus)
    ...
    mitjançant el pagell.tremall. Pertany a
    Orada (Sparus aurada)
    Presenta un cos oval, alt i comprimit, té un color gris argentat. És un espècie carnívora i d’hàbits costaners. S’alimenta de mol·luscs, crustacis i peixos. La reproducció és de tipus hermafrodita proteràndrica a l’hivern. Es capturen mitjançant el moll i el tremall. Pertany a la família Sparidae.
    Llenguado (Solea vulgaris)
    ...
    mitjançant el temalltremall i l’oblada.
    {peixos.jpg}
    2.5 Gavines i altres ocells
    ...
    Gavina de capnegre (Larus melanocephalus): el plomatge del cap és de color negre. Les puntes de les seves ales són totalment blanques. Hivernen al Mediterrani, sobretot a alta mar.
    Gavina vulgar (Larus ridibundus): Fa entre 35 i 38 cm de llarg. Té el bec i les potes de color vermell fosc. És una espècie enormement adaptable. Fa nius en colònies i cada cop hiverna més a les ciutats.
    ...
    veure tant a l'estiu com
    ...
    s'apropen als potsports o entren
    Gavot (Alca torda): aquest ocell hiverna des de novembre fins a l'abril a les costes mataronines. Forma petits grups de fins a 25 exemplars que s'alimenten prop de la costa. Poden, fins i tot, arribar a entrar als ports de Mataró, tot i que acostumen a passar la nit lluny de la costa, mar endins.
    Mascarell (Sula bassana): au d’altamar que pot arribar a fer 90 cm de llarg. Tots dos sexes són del mateix color. S’alimenta exclusivament de peixos. Fa nius en grans colònies a les roques innaccessibles de Gran Bretanya, Islàndia i Noruega.
    (view changes)
    3:31 pm
  3. page 2. Flora i fauna del litoral edited ... GRUP DE LES ESPONGES Esponja (Dysilla avara) {esponja.jpg} ... fa difícil de saber si …
    ...
    GRUP DE LES ESPONGES
    Esponja (Dysilla avara) {esponja.jpg}
    ...
    fa difícil de saber si
    Axinella polypoides
    És una esponja groga amb ramificacions arrodonides i llises que poden arribar als 100 cm d’alçada. Es troba a un 27 m de fondària i pertany a la comunitat de coral·ligen.
    ...
    Presenta un cos quasi gelatinós, la seva coloració és morada, encara que pot canviar de tonalitat (lila, vermell o groc). Es troba a 17 m de fondària en les coves i sobreploms de El Sastre. Pertany a una comunitat infralitoral rocossa i poc il·luminada.
    Phorbas tenacior
    ...
    La seva suoerfície estasuperfície està recoberta per
    Petrosia ficiformis
    Presenta un color marró clar encara que des de la superfície s’observa d’un color granatós a causa de la presència d’algues cianofícees simbiòtiques. Pertany a la comunitat Circalitoral rocossa on viu entre 7 i 11 m de fondària en llocs amb falta d’il·luminació de La Boia.
    ...
    És una anemone amb tentacles llargs i gairebé transparents amb bandes blanquinoses. El tronc es troba enganxat a la roca dins de l’interior d’esquerdes i només en sobresurten els tentacles. Es pot trobar a partir dels 8 m.
    Cribinopsis crassa
    ...
    fins als 22m22 m de fondària.
    Madreporamediterrània (cladocora caespitosa)
    És una espècie que forma colònies de mida gran i que normalment sobresurten del substrat de formes planes i quasi esfèriques, o fins i tot ramificades. El color dels pòlips és bru verdós. Es pot trobar entre els 16 i els 22 m de fondària.
    ...
    És una medusa que presenta en la seva ombrel·la 16 bandes triangulars fosques i llargs braços que envolten la boca. Presenta un color blanquinós o groguenc i mesura 30 cm de diàmetre i 80 cm de longitud.
    Medusa lumniscent (Pelagia noctiluta)
    Medusa de raosa viscoscos viscós que pot
    ...
    de llargada 16cm16 cm, el seu
    Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata)
    ...
    de bola ei color blau
    Sertularia perpusilla
    Aquest cnidari viu exclusivament sobre les fulles de les posidònies. Està compost per un estoló reptant que creix en direcció a la base de la full.
    ...
    És una espècie de cos pla i que té la bora una mica ondulada. Pot arribar a mesurar 3 cm. Presenta una coloració rosa amb bandes blanques. A més, té 2 tentacles que sobresurten de la part anterior del seu cos. Habita a l’infralitoral rocós ben il·luminat, a uns 18 m.
    Prostheceraeus vittatus
    ...
    blanc i blau...blau.
    Spirorbis corrugatus
    ...
    a un caragol)cargol) i viu
    Palmerera (Spirographis spallanzani)
    És el poliquet més espectacular dels nostres mars. Viu dins d'un tub membranós que penetra en el sediment o entre els rizomes i s'aixeca verticalment.
    ...
    És un animal amb el cos dividit en dues parts: la trompa i el tronc. Normalment, el tronc no és visible ja que es troba dins d’una cavitat. La trompa és elàstica i pot fer més d’un metre. S’alimenta de partícules de matèria orgànica que captura mentre desplaça la trompa pel fons. Habita al circalitoral rocós, a uns 22 m de fondària.
    Plomall de mar (Sabella spallanzanii)
    ...
    a l’infralitoral rocós ,rocós, a una
    Cuc de closca (Serpula vermicularis)
    Cuc que viu dins d’un tub calcari que arriba a mesurar els 5 cm de longitud i els 0.5 cm de diàmetre. La seva coloració és ataronjada o rosada. Habita a l’infralitoral rocós, a uns 19 m de profunditat.
    ...
    És un mol·lusc opistobranqui que es caracterítza per tenir en el cap uns tentacles i unes expansions laminars en la part dorsal. La seva closca és interna. És hervíbora i viu a les aigües superficials on troba el seu aliment. És hermafrodita. Arriba a mesurar 40 cm de llarg i a pesar 2 kg. Presenta una tonalitat marronosa i negre i de vegades presenta taques blanquinoses de mides diferents.
    Thuridilla hopei
    És una espècie de
    ...
    sobrepasa els dos2 cm de
    ...
    taques i linieslínies blanques, taronjes
    Diaphorodoris papillata
    ...
    1 cm. la segona i més ampla groga i la tercera de color blanc. Arriba als
    ...
    i s’alimenta de esponjes.d'esponjes. Es troba
    Hypselodoris picta
    És una espècie que pot assolir els 15 cm de llargada. Presenta diferents tipus de coloració: el fons és grisos, verdós o blavós sobre el qual destaca petites taques i líneas de color groc. Es troba al circalitoral rocós a uns 22 m de fondària.
    ...
    És un animal que pot arribar fins als 2 cm de llargada. La seva coloració és blanca amb taques arrodonides de color marró o negre. El seu cos té forma ovalada. Es troba al circalitoral rocós a una fondària de 23 m.
    Flabellina affinis
    ...
    al circalitoral rocós ,arocós, a una fondària
    Flabellina babai
    És una espècie allargada que pot arribar a mesurar 5 cm de longitud. És de color blanc amb les puntes dels tentacles i apèndix dorsals de color groc.
    Cratena pelegrina
    ...
    allargat i totpot arribar a
    Nacra (Pinna nobilis)
    És el mol·lusc bivalde més gran de la Mediterrània que pot assolir els 90 cm d’alçada. Viuen als fons sorrencs i entre les plantes de possidònia, a uns 14 m de profunditat. És de color marró, tot i que de vegades no es pot observar per la gran quantitat d’espècies que s’adhereixen a la seva superfície.
    ...
    És una petxina sòlida i robusta que viu amb la valva dreta adherida a la roca. Normalment, esta recoberta per algues i alguna esponja. Habita a l’infralitoral rocós a uns 20 m.
    Pop (Octopus vulgaris)
    ...
    viu en elels fons rocosos
    Polpa (Octopus macropus)
    És un animal de costums nocturns i que pot arribar als 60 cm de longitud. És de color marró vermellós amb nombroses taques blanques per tot el cos. Habita a l’infralitoral rocós a uns 19 m de profunditat.
    ...
    És una espècie molt abundant en els fons de sorra, on es pot trobar enterrada. També es mou per sobre dels fons rocallosos o a les praderies de possidònia.
    Polycera quidrilineata
    ...
    color blanc tranlúcidtranslúcid amb vistoses
    Chromodoris luteorosea
    ...
    groc clar. Té el cos borejat per tres bandes: la primera de color blanc.
    ARTRÒPODES (crustacis)
    Poll de mar (Anilocra sp.)
    ...
    És una gambeta de mida petita, de 3 cm com a màxim, que habita entre tentacles o a la base de les anemones. La seva coloració és transparent amb algunes bandes de diferents colors.
    Bruixa (Dardanus arrosor)
    EsÉs un dels
    Cabra de mar (Maja esquinado)
    Fa uns 18 cm de llargada, es camufla en el sòl.
    EQUINODERMS
    Garota
    ...
    Paracentrotus i Sphaerechinus.SónSphaerechinus. Són de cos
    {cogombre.jpg}
    Cogombre de mar (Holothuria forskali)
    ...
    Aquest organisme té forma de sac de color vermell. Pot assolir els 20 cm d’alçada.
    Clavelina lepadiformis
    ...
    cm d’alçada. La seva reproducció és que sónSón vivípars.
    {ascidi.jpg}
    TUNICATS
    (view changes)
    3:19 pm
  4. page 3. El Port de Mataró edited 3.1 El port esportiu de Mataró ... N i presenta una longitud ... Port Mataró. El El Co…

    3.1 El port esportiu de Mataró
    ...
    N i presenta una longitud
    ...
    Port Mataró. El
    El
    Consorci Port
    3.1.1 Organització del port
    {mapa del port de mataró.jpg}
    3.1.2 Tipus d'embarcacions que hi ha
    En elAl port de
    Els iots són embarcacions generalment de dimensions reduïdes que s’utilitzen per a la navegació esportiva i d’esbarjo.
    Les llanxes són embarcacions petites amb espill a popa i sense veles, sovint destinades al servei d’un port o d’un vaixell, mai a la pesca.
    (view changes)
    3:06 pm
  5. page 1. Les platges de Mataró edited ... Un punt que s’està estudiant en l’actualitat és el del trencament de la continuïtat del sistem…
    ...
    Un punt que s’està estudiant en l’actualitat és el del trencament de la continuïtat del sistema, ja sigui per l’acció de l’home o per un canvi morfològic en el punt d’inici del sistema (Tordera).
    1.5 Influència dels espigons en la línia de la costa
    ...
    i d’aigües sobadamentsobtadament profundes per
    ...
    resultat de leles exportacions de
    ...
    modelatge de lonatgel'onatge incident. Antigament l’eroció del són morederadesAntigament, l’erosió és moderada per l’efecte
    ...
    les rieres assciadesassociades a grans
    ...
    línea de costacosta, que eren
    El primer factor que condiciona aquests transport al litoral és l’onatge incident a la costa.
    En condicions naturals de l’onatge, aquest incideix de manera obliqua a la costa, cosa que fa que els sediments es transportint paral·lelament a aquesta.
    La precènciapresència de diversos
    ...
    puguin ser important.importants.
    Amb aquestes construccions purtuàries,portuàries, han de superar una boreravorera per la
    ...
    del Maresme éses troba afectat
    ...
    és clarament deficientdeficient: les aportacions
    ...
    quin grau afecteafecta això a
    A Mataró trobem diversos espigons, un per el port i els altres per a les platges.
    ...
    una estructuta construidaconstruïda a les
    ...
    de grans dimencionsdimensions com a
    ...
    per a motegirprotegir de l’acció
    ...
    de Mataró està orientatés orientada cap el
    ...

    Aquesta orientació de sorra el port està fora perquèés deguda a que el vent
    ...
    és el queGregal (que ve del Nord-Est(Gregal) i aixínord-est). D'aquesta manera, no somplen de sorras'omple el port.Just darrere del port zona del Nord-Est és on s’acumulade sorra, sinó que s'omple la sorra.
    Per
    part oposada, que no afecta negativament al Port ni a la banda Sud-Oest del port no s’acumula la sorra. És aquesta zona hi ha menys plantja puerquèles platges.
    A més,
    el port frena la sorra.
    La sorra d’aquesta platja prové de la riera d’Argentona, que aporta un munt de sediments.
    El
    port està al finafinal de Mataró perquè sinó a la zona centralde platges de Mataró perquè si no, no hi hauria platja.suficient sorra per a totes les platges.
    1.6 Les restes que trobem a la sorra
    ...
    d’éssers vius. PrecisamentPrecisament, després d’un
    ...
    ...); o bé, les algues,
    Moltes de les cloïsses que es troben a la nostra platja presenten una petita perforació. Aquesta ha estat produïda per un cargol que segrega un àcid que dissol el carbonat càlcic de la closca i després succiona la part tova de l’animal per aquest orifici.
    A part d’aquestes restes naturals, és molt fàcil observar-ne d’altres produïdes per l’acció de l’home: llaunes, papers, burilles de cigarrets... Aquestes arriben a la platja a partir del corrents, però també directament quan s’utilitzen les platges com a espais d’us públic.
    (view changes)
    3:00 pm
  6. page 3. El Port de Mataró edited ... Barques utilitzades en arts majors Arts menors ... de les captures és petit. En aquest …
    ...
    Barques utilitzades en arts majors
    Arts menors
    ...
    de les captures és petit.
    En aquest sistema, les barques més utilitzades són els llaguts (barques petites a motor). Tenen uns ferros en forma de dibuix que s’utlitzen per posar-hi les xarxes quan es netegen. A més, disposen d’un girador mecànic que serveix per recollir les xarxes.
    Els arts menors més utilitzats a Mataró són:
    ...
    una corda de {palangre.jpg} Palangrede nylon gruixuda
    Tresmall: art que es fa servir fix. Consta de tres capes de xarxa sobreposades. Les capturen queden atrapades emmmallades en la xarxa central. Generalment, aquest tipus d’arts es calen en zones rocoses pròximes a la costa. S’hi capturen rogers, llobarro, orades, llenguados, llíseres, besugs.
    Solta: tècnica semblant al tresmall però formada per una sola xarxa. El peix topa amb la malla, gairébé invisible, s’hi enreda i queda atrapat. S’hi sol pescar lluç, boga, molls, etc...
    (view changes)
    2:45 pm
  7. file palangre.jpg uploaded
    2:44 pm
  8. page 1. Les platges de Mataró edited ... 1. Platja de Sant Simó S’estén des de la riera de Sant Simó fins a la zona de l’hotel Castell…
    ...
    1. Platja de Sant Simó
    S’estén des de la riera de Sant Simó fins a la zona de l’hotel Castell de Mata. Té una llargada de 1000 m i una amplada de 30 m.
    {sant simo.jpg}
    2. Platja del Callao
    És una platja de caràcter familiar i esportiu situada entre la riera de Sant Simó i l’espigó de l’antic Club Nàutic de Mataró. Té una llargada de 400 m i una amplada de 50 m.
    {platja del callao.jpg}
    3. Platja del Varador
    Es troba situada entre els espigons de l’antic Club Nàutic i el del port de Mataró. És de caràcter familiar i esportiu i és una de les platges més emblemàtiques gràcies a la proximitat amb el nucli urbà i la seva grandària. Té una llargada de 765 m i una amplada de 125 m.
    {playa-del-varador.jpg}
    4. Platja de Pequín o de ponent
    És una platja de caràcter familiar i amb sorra gruixuda. Es troba després del port esportiu-pesquer de la ciutat. És una platja força estreta i molt poc equipada. La sorra d’aquesta platja prové dels aports de la Riera d’Argentona. Té una llargada de 180 m i una amplada d'uns 30 m.
    {platja de ponent.jpg}
    1.2 Equipaments de cada platja i del passeig marítim
    Platja de Sant Simó
    (view changes)
    2:43 pm

More